Vanessa Grotti: “In borderlands, invisibility equates to safety”

Main image_cropPhoto credit: Agelos Kalodoukas

[Versió en català a sota]

Vanessa Grotti is an Anthropologist, Professor at the European University Institute, lives in Florence, feminist in favour of slow scholarship, has done fieldwork among the Trio, Wayana and Akuriyo of northeastern Amazonia, in Burkina Faso, and more recently in border hospitals in French Guiana and Italy, works on kinship, reproduction, medicine, visual and material culture, body and personhood, birth and death.

[Mater] What is your main topic of research at the moment? Can you give us a short explanation of the project you are currently leading in Italy?

[VG] My main topic of research at the moment focuses on kinship and reproduction, with a specific focus on borderlands hospitals. I run an ERC-funded project which studies comparatively maternity care to undocumented patients in densely crossed borderlands in the Mediterranean and Overseas France. In the Mediterranean, my project is based in Greece (mainly in Athens), southern Spain (Melilla and Ceuta) and southern Italy (Sicily and Lampedusa). I am hoping to be able to extend research into Malta in the near future. I am also currently working on undocumented human remains and their social and ritual life in southern Italy, but this is a smaller project. I am also part of a feminist collective called the Zika Social Science Network, which examines reproductive rights and justice in the light of the Zika epidemic and its lasting consequences.

[Mater] Why is it meaningful to study the medical situation of women in processes of migration?

[VG] You are referring to the patients me and my team work with in EU Border Care, who for the most part are women in a situation of mobility, although there are many different contexts and scenarios. For example, the mobility of Syrian refugee women who are stuck in Athens waiting for their application for relocation through the UN relocation programme is very different from the journey made by neighbouring Moroccan women who decide to give birth in Melilla and then return home. So we work on international migration (people fleeing war, abuse and trafficking) as well as circular migration (long-term regional patterns). However in Overseas France we work with local patients who are in situation of incomplete documentation as a result of protracted postcolonial contexts, for example Amerindian and Maroon patients in French Guiana. In this sense, what is interesting is to examine how incomplete documentation, legal vulnerability (pregnancy and birth are protected in the EU Member States in question) and hospital bureaucracy come into collision in remote, underfunded European peripheries. Besides academic considerations, from a reproductive rights perspective, the importance and timeliness rests on the sheer absence of social science and global health scholarship on undocumented motherhood in Europe; yet, complications in pregnancy and birth remain in the countries in question the primary cause of hospitalisation among migrant mothers, regardless of their legal circumstances. We are facing here a problem of health inequity which needs to be addressed.

[Mater] Why study these issues through the Anthropological lens?

[VG] I do wish to stress that one of my postdocs, Nina Sahraoui, is actually a sociologist by training, so I am open to all, and hope to be able to engage across the social sciences and include clinicians as much as possible! Nevertheless, yes it is a project heavily inspired and rooted in anthropology, and based on ethnographic fieldwork. Long-term qualitative research is essential to be able to work ethically with all research participants such as doctors, midwives, patients, activists, etc; undocumented pregnant women often cross international borders in harrowing circumstances and are very vulnerable. It is important to work slowly, gradually and respectfully and keep long-term involvement with local communities and patients alike. In terms of analytical lens, I focus heavily on understanding kinship, personhood, belonging and reproduction to try to portray our research participants and local communities beyond the prism of the suffering subject and neoliberal border regimes. This also applies to a study of local cultures and peoples in these peripheries.

[Mater] Could you summarize the main challenges that women refugees are facing at the moment in the European borderlands, regarding their healthcare?

[VG] The challenges are of course many and vary greatly according to field sites and individuals encountered. It is important to stress that the countries in which I work have some provisions for universal healthcare which in principle give special attention to neonatal and perinatal health. Reproductive rights are also available in these countries, but this is why Malta fascinates me because it remains with Ireland the only EU Member State in which termination of  pregnancy is illegal. This is a shocking state of affair, and ought to be addressed by scholars and activists. In short, the main challenge for women on the migration trail (especially on the central Mediterranean route which goes through Libya) is safety, physical, reproductive and emotional safety. The violence against women on the migration trail is tremendous, and by the time they cross into European borderlands they are often in urgent need of specialised assistance. It is also important to stress that safety does not start once the border is crossed, and that hospitality and detention facilities remain inadequate. This is why women remain on the whole quite invisible in borderlands, because invisibility equates to safety. Women need to be protected not only from fellow travellers but from all people involved in handling and organising their lives and claims. The longer their status remains in limbo, the more acute the danger to be abused, trafficked etc. Women also need better support to feel safe and rest; hospitality structures are often crammed and noisy. Besides from these situations, as I mentioned before there is the problem of information and access to healthcare.

[Mater] Would you like to add anything else?

[VG] No, I just hope more people will turn to the subject and work on it in the future, there is still so much to do!

You can find more information on Vanessa’s team work in: https://horizon-magazine.eu/article/invisible-women-europe-s-migration-crisis_en.html


Vanessa Grotti és antropòloga, professora a l’European University Institut i viu a Florència. Es considera feminista a favor de l’acadèmia lenta, i ha fet treball de camp entre els Trio, Wayana i Akuriyo de l’Amazonia nordoriental; a Burkina Faso i, més recentment, en els hospitals fronterers de la Guayana francesa i a Itàlia. Treballa sobre el parentiu, la reproducció, la medicina, la cultura visual i material, el cos, el concepte de persona, el naixement i la mort.

[Mater] Quin és el teu tema principal de recerca ara mateix? Ens pots donar una breu explicació del projecte que lideres actualment a Itàlia?

[VG] En aquests moments el meu tema de recerca està centrat en el parentiu i la reproducció, enfocat concretament en hospitals fronterers. M’encarrego d’un projecte finançat ERC que estudia de forma comparativa la salut materna de les dones no documentades en fronteres densament concorregudes al Mediterrani i als territoris francesos d’Ultramar. Al Mediterrani, el meu projecte està basat a Grècia (sobretot a Atenes), al sud d’Espanya (Melilla i Ceuta) i al sud d’Itàlia (Sicília i Lampedusa). Espero poder extendre la recerca a Malta d’aquí poc. També estic treballant actualment en restes humanes indocumentades i la seva vida social i ritual al sud d’Itàlia, però això és un projecte més petit. També formo part d’un col·lectiu feminista que es diu Zika Social Science Network, que examina els drets reproductius i la justícia a la llum de l’epidèmia de Zika i les seves conseqüències permanents.

[Mater] Per què és significatiu estudiar la situació mèdica de dones en processos de migració?

[VG] Et refereixes a les pacients amb les que jo i el meu equip treballem a EU Border Care, que majoritàriament son dones en situacions de mobilitat, tot i que hi ha molts contextos i escenaris diferents. Per exemple, la mobilitat de les dones sirianes refugiades que estan bloquejades a Atenes esperant  la seva petició de reubicació mitjançant el programa d’ublicació de les Nacions Unides, és molt diferent del trajecte que fan les dones marroquines veïnes que decideixen anar a parir a Melilla i tornar a casa. Per tant, treballem amb migració internacional (persones que fugen de la guerra, l’abús i el tràfic) així com amb migració cirudlar (patrons regionals de llarg termini). Tanmateix, a la França d’Ultramar treballem amb pacients locals que estan en situació de documentació incompleta com a conseqüència de contextos de protectorat postcolonia, per exemple els pacients amerindis i Maroon a la Guaiana Francesa. En aquest sentit, el que és interessant d’examinar és com la situació de documentació incompleta, la vulnerabilitat legal (l’embaràs i el part estan protegits pels membres de la UE involucrats) i la burocràcia hospitalària xoquen a les perifèries europees infrafinançades. Més enllà de les consideracions acadèmiques, des de la perspectiva dels drets reproductius, la importància i la pertinència recauen en la més pura absència d’especialització de les Ciències Socials i de la Salut Global sobre la maternitat indocumentada a Europa. Malgrat això, les complicacions relacionades amb l’embaràs i el part encara son, en aquests països, la principal causa d’hospitalització entre les mares migrants, més enllà de les seves circumstàncies legals. En aquest sentit estem afrontant un problema de desigualtat en qüestions de salut que cal adreçar.

[Mater] Per què estudiar aquestes qüestions mitjançant la mirada antropològica?

[VG] M’agradaria destacar que una de les meves postdoc, la Nina Sahraoui, en realitat està formada en sociologia, és a di que estic oberta a tot i espero poder enllaçar les Ciències Socials i incloure sanitaris tant com sigui possible! Tanmateix, es tracta d’un projecte inspirat i arrelat en l’antropologia, i basat en el treball etnogràfic. La recerca qualitativa de llarga durada és essenciar per poder treballar èticament amb tots els participants de la recerca com ara metges, llevadores, pacients, activistes, etc. Les dones embarassades no documentades sovint travessen les fronteres internacionals en circumstàncies horribles i son molt vulnerables. És important treballar lentament, gradualment i de forma respectuosa i mantenir una implicació de llarg recorregut amb les comunitats locals i els pacients. En termes de mirada analítica, m’enfoco especialment en tractar de comprendre el parentiu, el concepte de persona, la pertinença i la reproducció per tractar de descriure els nostres participants a la recerca i les comunitats locals més enllà del prisma del subjecte patidr i dels règims fronterers neoliberals. Això també refereix a l’estudi de cultures locals i les poblacions d’aquestes perifèries.

[Mater] Ens podries resumir els principals reptes que les dones refugiades han d’afrontar en aquests moments en els territoris fronterers europeus, en relació a la seva atenció sanitària?

[VG] Per descomptat els reptes son molts i varien molt segons els llocs de recerca i els individus amb els que ens trobem. És important subratllar que els països en els que treballo tenen algunes cobertures universals de salut que com a principi donen especial atenció a la salut neonatal i perinatal. Els drets reproductius son disponibles també en aquests països però per això Malta em fascina, ja que juntament amb Irlanda és l’únic estat de la UE on és il·legal la interrupció de l’embaràs. Això és un estat de les coses xocant que cal plantejar des de l’acadèmia i l’activisme. Ras i curt, el principal repte per a les dones que estan en procés de migració (especialment a la ruta del centre del Mediterrani, que travessa Líbia) és la seguretat; física, reproductiva i emocional. La violència envers les dones en els recorreguts migratoris és tremenda i quan arriba l’hora d’arribar a les fronteres europees necessiten sovint atenció especialitzada urgent. És important destacar que la seguretat no comença un cop es travessa la frontera, ja que els equipaments d’acollida i detenció son també inadequats. És per això que les dones en general es mantenen invisibles en els territoris fronterers, ja que la invisibilitat equival a seguretat. Les dones han de ser protegides dels altres viatges i de tota la gent involucrada en gestionar i organitzar les seves vides i demandes. Quant més temps estigui el seu estatus es manté en el llimb, major és el risc de ser abusades, traficades, etc. Les dones també necessiten un millor suport per sentir-se segures i descansar; les estructures d’acollida estan sovint sobrepoblades i son sorolloses. Més enllà d’aquestes situacions, com ja he esmentat, hi ha un problema d’informació i accés a l’atenció sanitària.

[Mater] T’agradaria afegir res més?

[VG] No, només espero que més gent es fixi en aquest tema i hi treballi en el futur, hi ha tanta feina a fer!!

Podeu trobar informació sobre la feina de l’equip de la Vanessa a: https://horizon-magazine.eu/article/invisible-women-europe-s-migration-crisis_en.html

Traducció al català: Laura Cardús i Font