NOVES MIRADES SOBRE LES MATERNITATS, 3 d’octubre (ACL)

Participem  a la Jornada d’Actualització de la Salut Sexual i Reprodutiva organitzada per l’Associació Catalana de Llevadores. El proper 3 d’octubre a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

https://acljornada2019.cat/programa/?fbclid=IwAR3Zhpc_iJow2RgcuT6R-Yj1Kd-9sxlE4MNSO6ffcpHZmVt-HLEPKTAtc3Q

Per què no es poden tractar les maternitats des de l’antropologia?

Taula rodona_maternitatsTaula rodona en el marc de la 3a setmana de l’antropologia organitzada per l’Institut Català d’Antropologia (ICA) amb la participació de Mater i altres investigadores entorn a les maternitats. Activitat oberta i gratuïta, els infants son benvinguts.

“És necessària la presència d’estudis LGTBQI dins de les universitats per visibilitzar la diversitat sexo-genèrica-familiar de la nostra societat”, Mercè Falguera, doctora en antropologia.

dav

[MF] Sóc Doctora en Antropologia Social i Cultural per la UB (Universitat de Barcelona) des del desembre de 2016. Interessada per les temàtiques dels gèneres, les sexualitats, el parentiu i les diversitats afectivo-sexuals i familiars. Professionalment treballo com a educadora social, especialitzada en la intervenció socioeducativa amb infància i família. Dona, mare, lesbiana, activista, educadora, antropòloga i …somiadora en el meu temps lliure.

[Mater] Quin és el teu tema principal de recerca i per què creus que és important?

[MF] La meva tesis doctoral ha estat sobre les maternitats de les dones lesbianes, en concret sobre com el grup de participants a la recerca, a partir de diverses tècniques de reproducció assistida (TRA), han construït el camí cap a les seves maternitats: quina tècnica han triat, com han decidit qui s’embarassa, com es viu el procés d’embaràs, el temps d’espera de la nova criatura, com han fet la tria del donant, com han estat ateses a les clíniques privades de reproducció assistida, etc.
Per mi el tema de la meva recerca és important per diversos motius: un és un motiu personal ja que jo sóc mare de tres nenes, junt amb una altra dona, a partir de TRA. A més visibilitzar aquesta realitat forma part del meu activisme en relació als drets humans-lgtbi. L’altra motiu és un interès científic: veure, analitzar i mostrar la maternitat lèsbica, des d’ un parentiu construït, social, més enllà de la biologia, a partir d’una recerca etnogràfica.

[Mater] Què pot aportar l’antropologia a la comprensió d’aquest fenomen?

[MF] La recerca etnogràfica que he realitzat. a partir d’històries de vida, crec que permet fer una aproximació a la realitat de les dones lesbianes que són mares. Crec que aquesta mirada antropològica pot aportar la força de les veus de les informants, el relat de les dones lesbianes, que encara s’ha de visibilitzar per tal que formi part del nostre quotidià social.

[Mater] Ens podries explicar quines són les troballes destacables que has fet o que s’han fet entorn a aquest tema en concret?

[MF] M’agradaria començar explicant que per una qüestió descriptiva parlaré de dones lesbianes, tot i que no totes elles es defineixen com a tal i no hi ha cap que es defineixi com a bisexual. També destacar que totes les dones participants són dones cisgènere, de raça blanca i de classe social mitjana, entre 30 i 60 anys. Dades que no han estat triades durant la recerca però que durant l’anàlisi han aparegut com a característiques de les participants.

De la meva recerca, com a conclusions m’agradaria destacar les següents:

  • la consideració de la maternitat lèsbica com a un procés cultural, que necessita de la creació de nous paràmetres per identificar-se i reconèixer-se.
  • la importància dels aspectes legals que incideixen en la creació de la relació de parella i la maternitat. Quan la majoria de dones d’aquesta recerca van iniciar el procés de maternitat no hi havia la legislació que permetés que la criatura tingués legalment dues mares.
  • s’ha pogut observar com es dóna una contradicció entre un discurs heteropatriarcal i lesbofòbic per una banda, que relaciona la sexualitat femenina amb l’obligatorietat reproductiva i d’altra banda nega aquesta capacitat reproductora a les dones que no reuneixen els requisits de la normativa heterosexual (cal recordar que a Catalunya les dones lesbianes no podien accedir a les TRA de la sanitat pública ja que no eren considerades dones infèrtils i a partir d’una campanya pels drets sexuals i reproductius es va dissenyar un nou protocol sanitari , al 2016, que inclou a totes les dones independentment de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina)
  • Com la qüestió de la classe social i l’accés els recursos econòmics, van permetre a un nombre majoritari de les informants poder accedir a la seva maternitat. Donat que no podien accedir a la sanitat pública, totes elles van accedir a clíniques privades i quan s’havien de fer diversos cicles de TRA el cost era elevat. Així es pot evidenciar com la maternitat lèsbica també ha estat influenciada per l’esbiax de classe social, espero que amb el nou protocol de TRA totes les dones que vulguin ser mares ho puguin ser.

Destacar que durant la recerca s’ha observat que no sempre els protocols mèdics estan adaptats a les realitats familiars de les informants. Tant l’atenció mèdica com els protocols de les clíniques reproductives s’haurien d’adaptar a les realitats familiars, personals i socials del context actual i que totes les persones implicades en aquest context tinguessin la formació adequada per fer-ho (ja que hi ha diversos professionals sanitaris: especialistes en fertilitat, especialistes en tecnologia reproductiva, tècniques de laboratori, personal d’obstetrícia i pediatria, entre altres).

[Mater] Quin és l'”estat de salut” que diagnostiques de la recerca etnogràfica i l’antropologia entorn als temes de maternitat, reproducció, paternitat, criança, etc?

[MF] Crec que la recerca etnogràfica podria fer grans aportacions als temes de mater-paternitats i de reproducció però per això aquests temes haurien de ser reconeguts i validats socialment i malauradament penso que no és així. S’haurien d’invertir recursos en investigacions en aquests camps i sembla que encara tot allò que implica la cura i el “saber femení” forma part d’un segon pla.
Crec que les persones que hem investigat i tenim interessos per aquests temes ho fem per pura militància i per tant ens mantenim en una esfera o bé d’entitats del tercer sector o com a investigadores independents, fet que dificulta la difusió d’aquests coneixements.

[Mater] Ens vols dir alguna cosa més?

[MF] Crec que és important que des del món educatiu es parli dels diversos models de família i que s’expliquin les TRA com un mètode més de la reproducció humana, ja que a vegades tants els llibres escolars com des del professorat poden donar una sola mirada i cal, cada cop més, obrir el ventall i ampliar les mirades cap aquestes temàtiques.
M’agradaria fer una reflexió sobre com “l’Acadèmia” valora i acull a les persones que accedeixen al doctorat i arriben a ser doctores. Per experiència personal he sentit com el doctorat, sense beques ni ajuts, és converteix en un repte/inversió en solitari i que després d’assolir-lo no hi ha possibilitat de continuar fent investigació. Sembla que hi ha una certa endogàmia academicista, en la que si no segueixes el camí marcat com a estudiant, en el temps que et correspon, ja estàs fora d’aquest camí.
També comentar que crec que és necessària la presència d’estudis LGTBQI dins de les universitats, tant en la docència com a les recerques que es proposin, per visibilitzar la diversitat sexo-genèrica-familiar de la nostra societat.
D’altra banda, m’agradaria fer una reflexió sobre els activismes i l’Acadèmia. En alguns congressos m’he sentit activista i això feia que l’acadèmia potser no li donés tanta validesa a la recerca i en altres congressos m’han llegit com Acadèmia i això en feia menys activista i per tant, objecte de crítiques. Crec que és necessari aquest creuament de camins entre els activismes i l’Acadèmia, l’aprenentatge mutu i la mirada crítica d’un i un altre costat i la valentia per fer-ho possible.
Vull acabar amb un agraïment per pensar en mi per aquesta entrevista i amb ella la possibilitat de fer difusió de la meva recerca.

Podeu contactar amb la Mercè escrivint a mercefalguera (at) gmail.com o per twitter a @falguera_merce.

Vanessa Grotti: “In borderlands, invisibility equates to safety”

Main image_cropPhoto credit: Agelos Kalodoukas

[Versió en català a sota]

Vanessa Grotti is an Anthropologist, Professor at the European University Institute, lives in Florence, feminist in favour of slow scholarship, has done fieldwork among the Trio, Wayana and Akuriyo of northeastern Amazonia, in Burkina Faso, and more recently in border hospitals in French Guiana and Italy, works on kinship, reproduction, medicine, visual and material culture, body and personhood, birth and death.

[Mater] What is your main topic of research at the moment? Can you give us a short explanation of the project you are currently leading in Italy?

[VG] My main topic of research at the moment focuses on kinship and reproduction, with a specific focus on borderlands hospitals. I run an ERC-funded project which studies comparatively maternity care to undocumented patients in densely crossed borderlands in the Mediterranean and Overseas France. In the Mediterranean, my project is based in Greece (mainly in Athens), southern Spain (Melilla and Ceuta) and southern Italy (Sicily and Lampedusa). I am hoping to be able to extend research into Malta in the near future. I am also currently working on undocumented human remains and their social and ritual life in southern Italy, but this is a smaller project. I am also part of a feminist collective called the Zika Social Science Network, which examines reproductive rights and justice in the light of the Zika epidemic and its lasting consequences.

[Mater] Why is it meaningful to study the medical situation of women in processes of migration?

[VG] You are referring to the patients me and my team work with in EU Border Care, who for the most part are women in a situation of mobility, although there are many different contexts and scenarios. For example, the mobility of Syrian refugee women who are stuck in Athens waiting for their application for relocation through the UN relocation programme is very different from the journey made by neighbouring Moroccan women who decide to give birth in Melilla and then return home. So we work on international migration (people fleeing war, abuse and trafficking) as well as circular migration (long-term regional patterns). However in Overseas France we work with local patients who are in situation of incomplete documentation as a result of protracted postcolonial contexts, for example Amerindian and Maroon patients in French Guiana. In this sense, what is interesting is to examine how incomplete documentation, legal vulnerability (pregnancy and birth are protected in the EU Member States in question) and hospital bureaucracy come into collision in remote, underfunded European peripheries. Besides academic considerations, from a reproductive rights perspective, the importance and timeliness rests on the sheer absence of social science and global health scholarship on undocumented motherhood in Europe; yet, complications in pregnancy and birth remain in the countries in question the primary cause of hospitalisation among migrant mothers, regardless of their legal circumstances. We are facing here a problem of health inequity which needs to be addressed.

[Mater] Why study these issues through the Anthropological lens?

[VG] I do wish to stress that one of my postdocs, Nina Sahraoui, is actually a sociologist by training, so I am open to all, and hope to be able to engage across the social sciences and include clinicians as much as possible! Nevertheless, yes it is a project heavily inspired and rooted in anthropology, and based on ethnographic fieldwork. Long-term qualitative research is essential to be able to work ethically with all research participants such as doctors, midwives, patients, activists, etc; undocumented pregnant women often cross international borders in harrowing circumstances and are very vulnerable. It is important to work slowly, gradually and respectfully and keep long-term involvement with local communities and patients alike. In terms of analytical lens, I focus heavily on understanding kinship, personhood, belonging and reproduction to try to portray our research participants and local communities beyond the prism of the suffering subject and neoliberal border regimes. This also applies to a study of local cultures and peoples in these peripheries.

[Mater] Could you summarize the main challenges that women refugees are facing at the moment in the European borderlands, regarding their healthcare?

[VG] The challenges are of course many and vary greatly according to field sites and individuals encountered. It is important to stress that the countries in which I work have some provisions for universal healthcare which in principle give special attention to neonatal and perinatal health. Reproductive rights are also available in these countries, but this is why Malta fascinates me because it remains with Ireland the only EU Member State in which termination of  pregnancy is illegal. This is a shocking state of affair, and ought to be addressed by scholars and activists. In short, the main challenge for women on the migration trail (especially on the central Mediterranean route which goes through Libya) is safety, physical, reproductive and emotional safety. The violence against women on the migration trail is tremendous, and by the time they cross into European borderlands they are often in urgent need of specialised assistance. It is also important to stress that safety does not start once the border is crossed, and that hospitality and detention facilities remain inadequate. This is why women remain on the whole quite invisible in borderlands, because invisibility equates to safety. Women need to be protected not only from fellow travellers but from all people involved in handling and organising their lives and claims. The longer their status remains in limbo, the more acute the danger to be abused, trafficked etc. Women also need better support to feel safe and rest; hospitality structures are often crammed and noisy. Besides from these situations, as I mentioned before there is the problem of information and access to healthcare.

[Mater] Would you like to add anything else?

[VG] No, I just hope more people will turn to the subject and work on it in the future, there is still so much to do!

You can find more information on Vanessa’s team work in: https://horizon-magazine.eu/article/invisible-women-europe-s-migration-crisis_en.html


Vanessa Grotti és antropòloga, professora a l’European University Institut i viu a Florència. Es considera feminista a favor de l’acadèmia lenta, i ha fet treball de camp entre els Trio, Wayana i Akuriyo de l’Amazonia nordoriental; a Burkina Faso i, més recentment, en els hospitals fronterers de la Guayana francesa i a Itàlia. Treballa sobre el parentiu, la reproducció, la medicina, la cultura visual i material, el cos, el concepte de persona, el naixement i la mort.

[Mater] Quin és el teu tema principal de recerca ara mateix? Ens pots donar una breu explicació del projecte que lideres actualment a Itàlia?

[VG] En aquests moments el meu tema de recerca està centrat en el parentiu i la reproducció, enfocat concretament en hospitals fronterers. M’encarrego d’un projecte finançat ERC que estudia de forma comparativa la salut materna de les dones no documentades en fronteres densament concorregudes al Mediterrani i als territoris francesos d’Ultramar. Al Mediterrani, el meu projecte està basat a Grècia (sobretot a Atenes), al sud d’Espanya (Melilla i Ceuta) i al sud d’Itàlia (Sicília i Lampedusa). Espero poder extendre la recerca a Malta d’aquí poc. També estic treballant actualment en restes humanes indocumentades i la seva vida social i ritual al sud d’Itàlia, però això és un projecte més petit. També formo part d’un col·lectiu feminista que es diu Zika Social Science Network, que examina els drets reproductius i la justícia a la llum de l’epidèmia de Zika i les seves conseqüències permanents.

[Mater] Per què és significatiu estudiar la situació mèdica de dones en processos de migració?

[VG] Et refereixes a les pacients amb les que jo i el meu equip treballem a EU Border Care, que majoritàriament son dones en situacions de mobilitat, tot i que hi ha molts contextos i escenaris diferents. Per exemple, la mobilitat de les dones sirianes refugiades que estan bloquejades a Atenes esperant  la seva petició de reubicació mitjançant el programa d’ublicació de les Nacions Unides, és molt diferent del trajecte que fan les dones marroquines veïnes que decideixen anar a parir a Melilla i tornar a casa. Per tant, treballem amb migració internacional (persones que fugen de la guerra, l’abús i el tràfic) així com amb migració cirudlar (patrons regionals de llarg termini). Tanmateix, a la França d’Ultramar treballem amb pacients locals que estan en situació de documentació incompleta com a conseqüència de contextos de protectorat postcolonia, per exemple els pacients amerindis i Maroon a la Guaiana Francesa. En aquest sentit, el que és interessant d’examinar és com la situació de documentació incompleta, la vulnerabilitat legal (l’embaràs i el part estan protegits pels membres de la UE involucrats) i la burocràcia hospitalària xoquen a les perifèries europees infrafinançades. Més enllà de les consideracions acadèmiques, des de la perspectiva dels drets reproductius, la importància i la pertinència recauen en la més pura absència d’especialització de les Ciències Socials i de la Salut Global sobre la maternitat indocumentada a Europa. Malgrat això, les complicacions relacionades amb l’embaràs i el part encara son, en aquests països, la principal causa d’hospitalització entre les mares migrants, més enllà de les seves circumstàncies legals. En aquest sentit estem afrontant un problema de desigualtat en qüestions de salut que cal adreçar.

[Mater] Per què estudiar aquestes qüestions mitjançant la mirada antropològica?

[VG] M’agradaria destacar que una de les meves postdoc, la Nina Sahraoui, en realitat està formada en sociologia, és a di que estic oberta a tot i espero poder enllaçar les Ciències Socials i incloure sanitaris tant com sigui possible! Tanmateix, es tracta d’un projecte inspirat i arrelat en l’antropologia, i basat en el treball etnogràfic. La recerca qualitativa de llarga durada és essenciar per poder treballar èticament amb tots els participants de la recerca com ara metges, llevadores, pacients, activistes, etc. Les dones embarassades no documentades sovint travessen les fronteres internacionals en circumstàncies horribles i son molt vulnerables. És important treballar lentament, gradualment i de forma respectuosa i mantenir una implicació de llarg recorregut amb les comunitats locals i els pacients. En termes de mirada analítica, m’enfoco especialment en tractar de comprendre el parentiu, el concepte de persona, la pertinença i la reproducció per tractar de descriure els nostres participants a la recerca i les comunitats locals més enllà del prisma del subjecte patidr i dels règims fronterers neoliberals. Això també refereix a l’estudi de cultures locals i les poblacions d’aquestes perifèries.

[Mater] Ens podries resumir els principals reptes que les dones refugiades han d’afrontar en aquests moments en els territoris fronterers europeus, en relació a la seva atenció sanitària?

[VG] Per descomptat els reptes son molts i varien molt segons els llocs de recerca i els individus amb els que ens trobem. És important subratllar que els països en els que treballo tenen algunes cobertures universals de salut que com a principi donen especial atenció a la salut neonatal i perinatal. Els drets reproductius son disponibles també en aquests països però per això Malta em fascina, ja que juntament amb Irlanda és l’únic estat de la UE on és il·legal la interrupció de l’embaràs. Això és un estat de les coses xocant que cal plantejar des de l’acadèmia i l’activisme. Ras i curt, el principal repte per a les dones que estan en procés de migració (especialment a la ruta del centre del Mediterrani, que travessa Líbia) és la seguretat; física, reproductiva i emocional. La violència envers les dones en els recorreguts migratoris és tremenda i quan arriba l’hora d’arribar a les fronteres europees necessiten sovint atenció especialitzada urgent. És important destacar que la seguretat no comença un cop es travessa la frontera, ja que els equipaments d’acollida i detenció son també inadequats. És per això que les dones en general es mantenen invisibles en els territoris fronterers, ja que la invisibilitat equival a seguretat. Les dones han de ser protegides dels altres viatges i de tota la gent involucrada en gestionar i organitzar les seves vides i demandes. Quant més temps estigui el seu estatus es manté en el llimb, major és el risc de ser abusades, traficades, etc. Les dones també necessiten un millor suport per sentir-se segures i descansar; les estructures d’acollida estan sovint sobrepoblades i son sorolloses. Més enllà d’aquestes situacions, com ja he esmentat, hi ha un problema d’informació i accés a l’atenció sanitària.

[Mater] T’agradaria afegir res més?

[VG] No, només espero que més gent es fixi en aquest tema i hi treballi en el futur, hi ha tanta feina a fer!!

Podeu trobar informació sobre la feina de l’equip de la Vanessa a: https://horizon-magazine.eu/article/invisible-women-europe-s-migration-crisis_en.html

Traducció al català: Laura Cardús i Font

“Women’s lives are represented, but they are not heard”, entrevistamos a Jenna Murray, antropóloga (UK)

[Versión en español más abajo]

[JM] I am a medical and social anthropologist. My overall interests are matrescence, family life, intimate relationships, and life-course in societies affected by violence and/or conflict. My research region is principally, though not exclusive to Mexico and Latin America. Currently working as a lecturer in Humanitarianism and Global Health at the University of Manchester, UK, I am also interested in the joys and challenges of #PhDparenting and #ECRparenting and how this impacts upon research choices.

[Mater] What are your main research topics?

[JM] Following on from my doctorate I continue to research the transition to motherhood for mestiza women in urban Mexico. I am currently concerned with developing a life-course approach to maternal transition which connects early experience to mothering throughout the life-cycle.
I am currently working closely with autonomous midwives in Mexico and questions of alternative accounting and every day maternal health indicators for women who choose non-institutional care.
Aside from my work with midwives, I am also working towards an ethnographic study of HIV intervention programmes and activism for maternal-infant transmission in the state of Chiapas.
In the UK a colleague and myself have just begun to work with female asylum seekers around questions of survival strategies and mental health. This project is in its conception and we are working hard with women to identify research priorities that are driven by them, not policy agenda.

[Mater] Why do you think it is important/meaningful to study these and why from the anthropological approach??

[JM] I am clearly bias, but I think if we are to ever challenge the way that patriarchal and Eurocentric privilege dominates our understanding of the world, we must try to begin with everyday lives, from the perspectives of people living them. That is my defence for ethnography. Anthropologically speaking, inequality, oppression and indifference come about because of ways we interact as humans, and how that is shaped by our desire to connect and identify. My research is driven by a passion to understand how life comes about and how it ends – this ultimately is the basis of the human condition and cannot be understood in any other way.

[Mater] What would you say that is the current state-of-the art of feminist anthropology related to sexual and reproductive rights in Mexico?

[JM] As always there is much work to do, but there is also much knowledge, ideas and practice happening in Mexico, on a daily basis, which receives little attention in the dominant schools of anthropology (European and North American).
Feminist anthropology is a fragmented movement, and because of this research and capability to affect change and educate is also fragmented. I often find myself frustrated because feminist theory does not ‘speak’ to many of the women I do fieldwork with and the more traditional style of anthropology that is practiced in the country does not privilege deep narrative – women’s lives are represented but they are not heard. The study of obstetric violence highlights this – there is no useful and complex framework for looking at it that foregrounds women’s experience (something that I am working with at the moment). I think ultimately, that we lack the ethnographic material or access to it in order to see how feminist anthropology is relating to sexual and reproductive rights in Mexico at all.

[Mater] Would you like to tell us something related to the fact of doing fieldwork with your children?

[JM] We need to shed more light on that fact that most anthropologists have families and this has a significant impact on how fieldwork happens. It also means that our work becomes shared with our families on a level that few other scholars could admit to. I think having your children with you is just one type of fieldwork with its own peculiar set of problems – time limits, emotional pressure, travel limits, ethics. In the way that fieldwork with partners, pets or alone creates its own advantages and challenges.
It comes down to the struggle that any working parent has – social systems (and academia) do little to support career advancement and parenthood as a joint activity. In the end we are nearly always forced to choose between the two, and that is deeply frustrating.

[Mater] It’s been a pleasure, Jenna! How can people contact you?

I can by contacted via:

@jennachiapas / https://birthritesanthro.wordpress.com/

 


[JM]Soy una antropóloga social y médica. Estoy interesada en la construcción de la maternidad, la vida social, las relaciones íntimas y los procesos de vida en las sociedades afectadas por la violencia y/o el conflicto. Mi región de investigación es principalmente, aunque no en exclusiva, México y América Latina. En estos momentos trabajo como profesora en Humanitarismo y Salud Global en la Universidad de Mánchester, Reino Unido. También estoy interesada en las alegrías y retos del #PhDparenting y el #ECRParenting (NT: términos que responden a etiquetas utilizadas en las redes sociales para identificar los debates entorno a la m(p)aternidad y los estudios de doctorado o la escritura académica) y en cómo impactan nuestras opciones de investigación.

[Mater] ¿Cuáles son tus principales temas de investigación?

[JM] Como continuación de mi doctorado sigo investigando la transición a la maternidad de mujeres mestizas en el México urbano. En estos momentos me ocupa desarrollar un enfoque de procesos de vida a la transición maternal, que conecta las primeras experiencias hacia el maternaje a través del ciclo vital.
Actualmente estoy trabajando de forma coordinada con matronas autónomas de México y con cuestiones relacionadas con la consideración alternativa y los indicadores cotidianos de salud mental de las mujeres que eligen un sistema de atención no institucional.
A parte de mi trabajo con matronas, también me enfoco en un estudio etnográfico de los programas de intervención sobre el VIH y el activismo relacionado con el contagio materno-infantil en el estado de Chiapas.
En el reino unido con una colega hemos empezado a trabajar con mujeres que buscan asilo en relación a cuestiones de estrategias de supervivencia y salud mental. Este proyecto está en una fase de concepción y trabajamos duro con mujeres para identificar prioridades de investigación dirigidas por ellas misma, no por las agendas de las políticas de salud.

[Mater]¿Por qué crees que es importante/significativo estudiar esto y por qué desde el enfoque antropológico?

[JM] Claramente estoy sesgada, pero pienso que si en alguno momento podremos retar las formas en las que los privilegios patriarcales y eurocéntricos dominan nuestra forma de ver el mundo, tenemos que intentar empezar con las vidas cotidianas, desde la perspectiva de las personas que las viven. Esta es mi defensa de la etnografía. Hablando antropológicamente, la inequidad, la opresión y la indiferencia existen a causa de las formas en las que interactuamos como humanos, y cómo ello está determinado por nuestro deseo de conectar e identificarnos. Mi investigación está condicionada por una pasión por entender como empieza la vida y como finaliza -lo que es, en el fondo, la base de la condición humana, y no puede ser entendido de ninguna otra forma.

[Mater] ¿Cuál dirías que es la actual situación de la antropología feminista en relación a los derechos sexuales y reproductivos en México?

[JM] Como siempre, hay mucho trabajo que hacer, pero también hay mucho conocimiento, ideas y prácticas que estan ocurriendo en México diáriamente, cosa que recibe poca atención desde las escuelas antropológicas dominantes (la europea y la estadounidense).
La antropología feminista es un movimiento fragmentado, y a causa de ello, la investigación y la capacidad de provocar un cambio y educar están también fragmentadas. A menudo me siento frustrada porque la teoria feminista no apela a muchas de las mujeres con las que hago trabajo de campo y el estilo más tradicional de antropología que se hace en el país no privilegia las narrativas profundas -las vidas de las mujeres son representadas, pero no escuchadas. El estudio de la violencia obstétrica lo pone de manifiesto -no hay un marco útil y complejo para analizarla que ponga de relieve las experiencias de las mujeres (es algo con lo que estoy trabajando en estos momentos). En definitiva, pienso que nos falta totalmente el material etnográfico o el acceso a éste para ver cómo se relaciona la antropología feminista con los derechos sexuales y reproductivos.

[Mater]¿Te gustaría contarnos algo en relación al hecho de hacer trabajo de campo con tus hijos e hijas?

[JM] Tenemos que dar más importáncia al hecho que la mayoría de antropólogos/as tienen familias y que esto tiene un impacto importante en cómo se da el trabajo de campo. También implica que nuestro trabajo es compartido con nuestras familias de un modo que pocos otros expertos admitirían. Creo que tener a tus hijos e hijas contigo es solamente otro tipo de trabajo de campo con sus problemáticas peculiares – límites en el tiempo, presión emocional, limitaciones de movilidad, ética. De la misma forma que el trabajo de campo con la pareja, la mascota o en solitario crea sus propias ventajas e inconvenientes.
Al final se reduce a la lucha que tiene cualquier (m)padre que trabaje -los sistemas sociales (y la academia) hacen poco para apoyar el desarrollo profesional y la m(p)aternidad como actividades conjuntas. En resumen casi siempre nos vemos forzadas a elegir entre ambos, lo que resulta muy frustrante.

[Mater]¡Ha sido un placer, Jenna! ¿Cómo te podemos contactar?

Podéis encontrarme en twitter o en mi blog:

@jennachiapas / https://birthritesanthro.wordpress.com/

Traducción al español: Laura Cardús i Font