NOVES MIRADES SOBRE LES MATERNITATS, 3 d’octubre (ACL)

Participem  a la Jornada d’Actualització de la Salut Sexual i Reprodutiva organitzada per l’Associació Catalana de Llevadores. El proper 3 d’octubre a l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa.

https://acljornada2019.cat/programa/?fbclid=IwAR3Zhpc_iJow2RgcuT6R-Yj1Kd-9sxlE4MNSO6ffcpHZmVt-HLEPKTAtc3Q

Per què no es poden tractar les maternitats des de l’antropologia?

Taula rodona_maternitatsTaula rodona en el marc de la 3a setmana de l’antropologia organitzada per l’Institut Català d’Antropologia (ICA) amb la participació de Mater i altres investigadores entorn a les maternitats. Activitat oberta i gratuïta, els infants son benvinguts.

Entrevista a Marta Busquets: “Les conductes sanitàries i jurídiques que vulneren els nostres drets i perjudiquen la nostra salut són de caire ideològic i cultural”.

Retrats Marta (64 de 68)

[Encontraréis más abajo la versión en castellano]

[MB] Em dic Marta Busquets, tinc 30 anys sóc llicenciada en Dret i mare d’una nena de tres anys i mig. Actualment estic esperant el meu segon fill. Col·laboro fa uns anys amb Dona Llum Associació Catalana per un Part respectat.

[Mater] Quin és el tema de recerca en que has estat ocupada els últims temps?

[MB] Aprofitant que estava cursant estudis de gènere, he intentat combinar els meus diferents interessos i experiències vitals. D’aquesta manera últimament he estat centrada en explorar els drets a l’autonomia i al consentiment informat de les dones durant l’embaràs i el part.

[Mater] Per què creus que és important i interessant estudiar la qüestió de la salut des de la perspectiva dels drets i del gènere?

[MB] No és que cregui que és interessant, penso que la perspectiva de gènere és directament imprescindible per a tenir un millor enteniment d’aquesta problemàtica. Malgrat que pensem que el Dret és neutral, reflecteix dinàmiques patriarcals i androcèntriques i això ens afecta no només des d’una perspectiva de la salut a nivell general o també obstètric, sino que aquests impediments perjudiquen, com han assenyalat anteriorment ja altres autores, el nostre excercici ple de la ciutadania. Estàn en joc els nostres drets humans més fonamentals.

[Mater] Quina creus que és l’actual situació del respecte als drets relacionats amb la salut sexual i reproductiva en el nostre context? Què s’hi pot fer?

[MB] Penso que en el nostre context cultural i geogràfic encara estem ben lluny de la igualtat a nivell de la ciutadania sanitaria i del respecte als nostres drets en l’àmbit obstètric. Això és fàcilment constatable si contrastem les xifres recomanades per organismes internacionals com la OMS o UNICEF o si ens comparem amb altres països del context europeu que ja fa anys que treballen des d’una visió fisiològica i centrada en la salut de la dona, tals com Suècia o inclòs Regne Unit.

En la meva opinió, la situació és bastant depriment perquè els drets a nivell legal ja hi són, almenys de manera abstracta, igual que la evidència científica ja hi és. Per tant, les conductes sanitàries i jurídiques que vulneren els nostres drets i perjudiquen la nostra salut són de caire ideològic i cultural.

Cal fer una important tasca de conscienciació i sensibilització, no només envers les dones (que clarament estem liderant des de l’activisme el procés de canvi en el que ens trobem immerses), també en relació amb les persones professionals sanitàries (grup més reticent donat que els canvis impliquen una pèrdua de poder i autoritat jeràrquics per a assolir un tracte horitzontal i garantista de drets).

[Mater] Ens vols dir alguna cosa més?

[MB] Ara més que mai hem d’insistir en la defensa dels nostres drets. D’acord amb la meva percepció ens trobem en un moment políticament delicat a tot el món, on les ideologies de tipus totalitari estàn avançant ràpidament. Com ja sabem les feministes el que personal és polític, i per tant aquestes ideologies permeen i impliquen retrocessos en tots els aspectes de la nostra vida, també el sanitari i obstètric.

Si voleu contactar amb la Marta Busquets ho podeu fer escrivint a La.busquets[at]gmail.com.


 

[MB] Me llamo Marta Busquets, tengo 30 años y soy licenciada en Derecho y madre de una niña de tres años y medio. Actualmente estoy estperando mi segundo hijo. Colaboro hace unos años con Dona Llum Associació Catalana per un Part respectat.

[Mater] ¿Cuál es el tema de investigación en el que has estado ocupada en los últimos tiempos?

[MB] Aprovechando que estaba cursando estudios de género, he intentado combinar mis diferentes intereses y experiancias vitales. De esta manera últimamente he estado centrada en explorar los derechos a la autonomía y al consentimiento informado de las mujeres durante el embarazo y el parto.

[Mater] ¿Por qué crees que es importante e interesante estudiar la cuestión de la salud desde la perspectiva de los derechos y el género?

[MB] No es que crea que es interesante, pienso que la perspectiva de género es directamente imprescindible para tener mejor entendimiento de esta problemática. A pesar que pensemos que el Derecho es neutral, refleja dinámicas patriarcales y androcéntricas y esto nos afecta no solamente desde una perspectiva de la salud a nivel general o también obstétrico, sino que estos impedimentos perjudican, como han señalado anteriormente ya otras autoras, nuestro ejercicio pleno de la ciudadanía. Estan en juego nuestros derechos humanos más fundamentales.

[Mater]¿Cuál crees que es la actual situación respecto de los derechos relacionados con la salud sexual y reproductiva en nuestro contexto?¿Qué se puede hacer?

[MB] Pienso que en nuestro contexto cultural y geográfico todavía estamos bien lejos de la igualdad a nivel de la ciudadanía sanitaria y del respeto a nuestros derechos en el ámbito obstétrico. Esto es fácilmente constatable si contrastamos las cifras recomendadas por organismos internacionales como la OMS o la UNICEF o si nos comparamos con otros países del contexto europeo que trabajan desde una visión fisiológica y centrada en la salud de la mujer, tales como Suecia o incluso Reino Unido.

En mi opinión, la situación es bastante deprimente porque los derechos a nivel legal ya están, por lo menos de manera abstracta, igual que la evidencia científica ya existe. Por lo tanto, las conductas sanitarias y jurídicas que vulneran nuestros derechos y perjudican nuestra salud son de tipo ideológico y cultural.

Hay que hacer una importante tarea de concienciación y sensibilización, no solamente hacia las mujeres (que claramente estamos liderando desde el activismo el proceso de cambio en el que nos encontramos inmersas), también en relación con las personas profesionales sanitarias (grupo más reticente, dado que los cambios implican una pérdida de poder y autoridad jerárquicos para lograr un trato horizontal y garantista de derechos).

[Mater] ¿Nos quieres decir algo más?

[MB] Ahora más que nunca tenemos que insistir en la defensa de nuestros derechos. De acuerdo con mi percepción nos encontramos en un momento políticamente delicado en todo el mundo, en el que las ideologías de tipo totalitario estan avanzando rápidamente. Como ya sabemos las feministas lo personal es político, y por lo tanto estas ideologías permean e implican retrocesos en todos los aspectos de nuestra vida, también el sanitario y obstétrico.

Si queréis contactar con Marta Busquets lo podéis hacer escribiendo a La.busquets[at]gmail.com.

Traducción: Laura Cardús i Font

 

 

 

 

“El patriarcado es una jaula donde vivimos todas”. Entrevista a Jesusa Ricoy Olariaga, matriactivista y educadora perinatal.

Jesusa (1)_FOTO

[Versió en català més abaix]

Hablando con Jesusa Ricoy Olariaga nos dice que es una mujer que, además, es madre. Se define profesionalmente como matriactivista y childbirth educator (educadora perinatal) y personalmente como alguien que busca vivir de manera   coherente y trascendental en un mundo inhóspito para semejantes propósitos.

[Mater] ¿Por qué es importante el feminismo en el discurso entorno al embarazo, parto y crianza?

Porque es esencial, porque las mujeres que deciden ser madres deberían poder serlo con todos sus derechos intactos, y porque quienes nacen de ellas debieran hacerlo de igual manera. Y es importante hablar de ello porque las corrientes de pensamiento feministas más conocidas por el sector más amplio de la sociedad son aquellas que fueron necesarias en las principales reivindicaciones de los años sesenta. A la mujer carente de tantos derechos y falta de representación social se la relegaba entonces de manera única y exclusiva al ámbito de la maternidad.

Nuestras predecesoras tuvieron que huir de ese estereotipo porque es obviamente limitante y reduccionista. Pero esto ha llevado a que hoy en día sea difícil desentrañar la libertad de elección en torno a la maternidad -o la re-apropiación de la maternidad frente a la institución- desde perspectivas feministas, porque ciertos aspectos coinciden en la superficie con modelos considerados obsoletos y desdeñables. Es decir, evolucionar ahora para integrar lo que para mi es profundamente feminista, esto es: una reivindicación de la maternidad desde la autoridad sobre el cuerpo y sus procesos así como de la autoridad sobre las decisiones respecto a nuestros hijos/as que puede ser visto como una vuelta al modelo del que se tuvo que huir, así que quizá lo importante son los por qué de estas reivindicaciones .

Por ejemplo, en apariencia la reivindicación de un modelo de maternidad católico radical podría tener puntos comunes con el mío: rechazar analgesia durante el parto, amamantar, pasar un largo tiempo dedicada a la crianza de mis hijos…Pero soy atea y feminista y mis razones para mis reclamos son otras. Es el poder decidir sobre  mi cuerpo, el rechazo a la tecnocracia sobre mi fisiología y el poder criar a mis hijos e hija promoviendo en ellos la libertad de pensamiento y respetando su fisiología y necesidades emocionales.

Creo que necesitamos saber que el patriarcado es una jaula en la que vivimos todas, como feministas necesitamos saber que somos las que al menos sabemos que deberíamos estar fuera de ella. Pero aun así y por desgracia también estamos condicionadas, con esto vengo a decir que necesitamos sabernos víctimas de los discursos patriarcales, de los estereotipos, de los condicionamientos externos para poder rechazarlos. Y por tanto, más debates en torno a la maternidad son aún muy necesarios, pero hay que decir que ya hay muchas feministas escribiendo sobre el tema.

[Mater] ¿Qué puede aportar y qué nos queda para hacer?

Para mí el feminismo es una consciencia, una consciencia que ojalá tuviera todo el mundo, para mi no es más que saber que el mundo es patriarcal y que se rige fundamentalmente por una promoción constante y un entendimiento colectivo de que todo aquello que no sea hombre blanco de clase media y en edad productiva, es inferior, puede ser  tratado/a de manera injusta. Se le ridiculiza, castiga, explota, viola, mata, esclaviza, insulta…Podríamos decir que lo femenino es todo aquello que el patriarcado humilla y aniquila. Y el feminismo es la consciencia, resistencia y lucha ante esta injusticia.

Por tanto, el poder evaluarnos como madres (aquellas que opten por serlo), desde una perspectiva de libertad y autoridad sobre nuestros cuerpos y lejos de la propaganda patriarcal del cuerpo defectuoso, sucio e incapaz, es un acto revolucionario y transgresor y profundamente feminista. Es el corte de mangas esencial y existencial contra el engranaje capitalista macho imperante.

Es poder sangrar, parir y lactar desde la animalidad e integridad que tanto asusta a la sociedad post industrial y neoliberal. Es el ser nosotras en nuestros propios términos y liberar al futuro desde la cuna y desde el ahora.

[Mater] Háblanos del activismo: qué representa en tu vida profesional, personal  y familiar.

El activismo es eso de lo que aún no he conseguido huir, lo acabo de ver al contestar a esta entrevista, empecé a hablar desde la ilusión de que dejaba de ser  activista, por que ya no quiero vivir enfrentada…. Y hablo, contesto a vuestras preguntas, y descubro una vez más que no me queda otra opción más que el activismo, por que simplemente no sé vivir sometida.

Foto Jesusa: Rafael Ricoy.

 


 

Parlant amb la Jesusa Ricoy Olariaga ens diu que és una dona que, a més a més, és mare i  es defineix professionalment com matriactivista i chilbirth educator (educadora perinatal) i personalment com algú que busca viure de manera coherent i trascendental en un món inhòspit per a tals propòsits.

[Mater] Per què és tant important el feminisme en el discurs al voltant de l’embaràs, el part i la criança?

Perquè és essencial, perquè les dones que decideixen ser mares haurien de poder ser-ho amb tots els seus drets intactes, i perquè els que neixen d’elles haurien de fer-ho d’igual manera. I és important parlar d’això perquè les corrents de pensament feministes més conegudes pel sector més ampli de la societat són aquelles que van ser necessàries en les principals reivindicacions dels anys seixanta.

A la dona carent de tants drets i manca de representació social se la relegava aleshores de manera única i exclusiva a l’àmbit de la maternitat. Les nostres predecesores van tenir que fugir d’aquest estereotip perquè és òbviament limitant i reduccionista. Però això ha portat a que a dia d’avui sigui difícil desentranyar la llibertat d’elecció al voltant de la maternitat o la reapropiació de la maternitat enfront la seva institució des de perspectives feministes, perquè certs aspectes coincideixen en la superfície amb models considerats obsolets i menyspreables.

És a dir, evolucionar ara per a integrar el que per a mi és fonamentalment feminista. Això és: una reivindicació de la maternitat des de l’autoritat sobre el cos i sobre els seus processos, així com de l’autoritat sobre les decisions respecte als nostres fills/es i que poden ser vistos com una tornada al model del que es va haver de fugir, així que potser l’important són els perquè d’aquestes reivindicacions.

Per exemple, en aparença la reivindicació d’un model de maternitat catòlic radical podría tenir punts comuns amb el meu, rebuig d’analgèsia durant el part, alletar, passar un temps llarg dedicada a la criança dels meus fills… Però soc atea i feminista i les meves raons pels meus reclams són unes altres, és el poder decidir sobre el meu cos, el rebuig de la tecnocràcia sobre la meva fisiologia i el poder criar als meus fills i filla promovent en ells la llibertat de pensament i respectant la seva fisiologia i necessitats emocionals.

Crec que necessitem saber que el patriarcat és una gàbia en la que vivim totes, com feministes necessitem saber que som les que almenys sabem que hauríem d’estar fora d’ella, però encara i així, i per desgràcia, també estem condicionades. Amb això vinc a dir que necessitem saber-nos víctimes dels discursos patriarcals, dels estereotips, dels condicionaments externs per poder rebutjar-los. I per tant, més debats entorn a la maternitat són encara molt necessaris, però hi ha que dir que ja hi ha moltes feministes escrivint sobre el tema.

[Mater] Què pot aportar el feminisme i què ens queda per fer?

Per a mi el feminisme és una consciència, una consciència que tant de bo tingués tot el món. Per a mi no és més que saber que el món és patriarcal i que es regeix fonamentalment per una promoció constant i un enteniment col·lectiu de que tot aquell/a que no sigui home blanc de classe mitjana i en edat productiva és inferior, pot ser tractat/da de manera injusta. Se la -i se’l- ridiculitza, castiga, explota, viola, mata, esclavitza, insulta…. Podríem dir que allò femení és tot allò que el patriarcat humilia i aniquila. I el feminisme és la consciència, resistència i lluita davant aquesta injusticia.

Per tant, el poder evaluar-nos com a mares -aquelles que opten per ser-ho-, des d’una perspectiva de llibertat i autoritat sobre els nostres cossos i lluny de la propaganda patriarcal del cos defectuos, brut i incapaç, és un acte revolucionari, transgressor i profundament feminista. És fer la botifarra de forma essencial i necessària contra l’engranantge capitalista mascle imperant.

És poder sagnar, parir i alletar des de l’animalitat i la integritat que tant espanta a la societat post-industrial i neolliberal. És el ser nosaltres en els nostres propis termes i alliberar el futur des del bressol i des de l’ara.

[Mater] Parla’ns de l’activisme: què representa en la teva vida professional, personal i familiar

L’activisme és allò del que encara no he aconseguit fugir, ho acabo de veure al començar a respondre a aquesta entrevista. Ho vaig començar a fer des de la il·lusió de que deixava de ser activista, perquè ja no vull viure enfrontada… I parlo, contesto a les vostres preguntes i descobreixo una vegada més que no em queda una altra opció que l’activisme, perquè simplement no sé viure sotmesa.

Foto Jesusa: Rafael Ricoy.

Traducció al català: Marta Ausona i Bieto