[Versió en català més abaix]
Hablando con Jesusa Ricoy Olariaga nos dice que es una mujer que, además, es madre. Se define profesionalmente como matriactivista y childbirth educator (educadora perinatal) y personalmente como alguien que busca vivir de manera coherente y trascendental en un mundo inhóspito para semejantes propósitos.
[Mater] ¿Por qué es importante el feminismo en el discurso entorno al embarazo, parto y crianza?
Porque es esencial, porque las mujeres que deciden ser madres deberían poder serlo con todos sus derechos intactos, y porque quienes nacen de ellas debieran hacerlo de igual manera. Y es importante hablar de ello porque las corrientes de pensamiento feministas más conocidas por el sector más amplio de la sociedad son aquellas que fueron necesarias en las principales reivindicaciones de los años sesenta. A la mujer carente de tantos derechos y falta de representación social se la relegaba entonces de manera única y exclusiva al ámbito de la maternidad.
Nuestras predecesoras tuvieron que huir de ese estereotipo porque es obviamente limitante y reduccionista. Pero esto ha llevado a que hoy en día sea difícil desentrañar la libertad de elección en torno a la maternidad -o la re-apropiación de la maternidad frente a la institución- desde perspectivas feministas, porque ciertos aspectos coinciden en la superficie con modelos considerados obsoletos y desdeñables. Es decir, evolucionar ahora para integrar lo que para mi es profundamente feminista, esto es: una reivindicación de la maternidad desde la autoridad sobre el cuerpo y sus procesos así como de la autoridad sobre las decisiones respecto a nuestros hijos/as que puede ser visto como una vuelta al modelo del que se tuvo que huir, así que quizá lo importante son los por qué de estas reivindicaciones .
Por ejemplo, en apariencia la reivindicación de un modelo de maternidad católico radical podría tener puntos comunes con el mío: rechazar analgesia durante el parto, amamantar, pasar un largo tiempo dedicada a la crianza de mis hijos…Pero soy atea y feminista y mis razones para mis reclamos son otras. Es el poder decidir sobre mi cuerpo, el rechazo a la tecnocracia sobre mi fisiología y el poder criar a mis hijos e hija promoviendo en ellos la libertad de pensamiento y respetando su fisiología y necesidades emocionales.
Creo que necesitamos saber que el patriarcado es una jaula en la que vivimos todas, como feministas necesitamos saber que somos las que al menos sabemos que deberíamos estar fuera de ella. Pero aun así y por desgracia también estamos condicionadas, con esto vengo a decir que necesitamos sabernos víctimas de los discursos patriarcales, de los estereotipos, de los condicionamientos externos para poder rechazarlos. Y por tanto, más debates en torno a la maternidad son aún muy necesarios, pero hay que decir que ya hay muchas feministas escribiendo sobre el tema.
[Mater] ¿Qué puede aportar y qué nos queda para hacer?
Para mí el feminismo es una consciencia, una consciencia que ojalá tuviera todo el mundo, para mi no es más que saber que el mundo es patriarcal y que se rige fundamentalmente por una promoción constante y un entendimiento colectivo de que todo aquello que no sea hombre blanco de clase media y en edad productiva, es inferior, puede ser tratado/a de manera injusta. Se le ridiculiza, castiga, explota, viola, mata, esclaviza, insulta…Podríamos decir que lo femenino es todo aquello que el patriarcado humilla y aniquila. Y el feminismo es la consciencia, resistencia y lucha ante esta injusticia.
Por tanto, el poder evaluarnos como madres (aquellas que opten por serlo), desde una perspectiva de libertad y autoridad sobre nuestros cuerpos y lejos de la propaganda patriarcal del cuerpo defectuoso, sucio e incapaz, es un acto revolucionario y transgresor y profundamente feminista. Es el corte de mangas esencial y existencial contra el engranaje capitalista macho imperante.
Es poder sangrar, parir y lactar desde la animalidad e integridad que tanto asusta a la sociedad post industrial y neoliberal. Es el ser nosotras en nuestros propios términos y liberar al futuro desde la cuna y desde el ahora.
[Mater] Háblanos del activismo: qué representa en tu vida profesional, personal y familiar.
El activismo es eso de lo que aún no he conseguido huir, lo acabo de ver al contestar a esta entrevista, empecé a hablar desde la ilusión de que dejaba de ser activista, por que ya no quiero vivir enfrentada…. Y hablo, contesto a vuestras preguntas, y descubro una vez más que no me queda otra opción más que el activismo, por que simplemente no sé vivir sometida.
Foto Jesusa: Rafael Ricoy.
Parlant amb la Jesusa Ricoy Olariaga ens diu que és una dona que, a més a més, és mare i es defineix professionalment com matriactivista i chilbirth educator (educadora perinatal) i personalment com algú que busca viure de manera coherent i trascendental en un món inhòspit per a tals propòsits.
[Mater] Per què és tant important el feminisme en el discurs al voltant de l’embaràs, el part i la criança?
Perquè és essencial, perquè les dones que decideixen ser mares haurien de poder ser-ho amb tots els seus drets intactes, i perquè els que neixen d’elles haurien de fer-ho d’igual manera. I és important parlar d’això perquè les corrents de pensament feministes més conegudes pel sector més ampli de la societat són aquelles que van ser necessàries en les principals reivindicacions dels anys seixanta.
A la dona carent de tants drets i manca de representació social se la relegava aleshores de manera única i exclusiva a l’àmbit de la maternitat. Les nostres predecesores van tenir que fugir d’aquest estereotip perquè és òbviament limitant i reduccionista. Però això ha portat a que a dia d’avui sigui difícil desentranyar la llibertat d’elecció al voltant de la maternitat o la reapropiació de la maternitat enfront la seva institució des de perspectives feministes, perquè certs aspectes coincideixen en la superfície amb models considerats obsolets i menyspreables.
És a dir, evolucionar ara per a integrar el que per a mi és fonamentalment feminista. Això és: una reivindicació de la maternitat des de l’autoritat sobre el cos i sobre els seus processos, així com de l’autoritat sobre les decisions respecte als nostres fills/es i que poden ser vistos com una tornada al model del que es va haver de fugir, així que potser l’important són els perquè d’aquestes reivindicacions.
Per exemple, en aparença la reivindicació d’un model de maternitat catòlic radical podría tenir punts comuns amb el meu, rebuig d’analgèsia durant el part, alletar, passar un temps llarg dedicada a la criança dels meus fills… Però soc atea i feminista i les meves raons pels meus reclams són unes altres, és el poder decidir sobre el meu cos, el rebuig de la tecnocràcia sobre la meva fisiologia i el poder criar als meus fills i filla promovent en ells la llibertat de pensament i respectant la seva fisiologia i necessitats emocionals.
Crec que necessitem saber que el patriarcat és una gàbia en la que vivim totes, com feministes necessitem saber que som les que almenys sabem que hauríem d’estar fora d’ella, però encara i així, i per desgràcia, també estem condicionades. Amb això vinc a dir que necessitem saber-nos víctimes dels discursos patriarcals, dels estereotips, dels condicionaments externs per poder rebutjar-los. I per tant, més debats entorn a la maternitat són encara molt necessaris, però hi ha que dir que ja hi ha moltes feministes escrivint sobre el tema.
[Mater] Què pot aportar el feminisme i què ens queda per fer?
Per a mi el feminisme és una consciència, una consciència que tant de bo tingués tot el món. Per a mi no és més que saber que el món és patriarcal i que es regeix fonamentalment per una promoció constant i un enteniment col·lectiu de que tot aquell/a que no sigui home blanc de classe mitjana i en edat productiva és inferior, pot ser tractat/da de manera injusta. Se la -i se’l- ridiculitza, castiga, explota, viola, mata, esclavitza, insulta…. Podríem dir que allò femení és tot allò que el patriarcat humilia i aniquila. I el feminisme és la consciència, resistència i lluita davant aquesta injusticia.
Per tant, el poder evaluar-nos com a mares -aquelles que opten per ser-ho-, des d’una perspectiva de llibertat i autoritat sobre els nostres cossos i lluny de la propaganda patriarcal del cos defectuos, brut i incapaç, és un acte revolucionari, transgressor i profundament feminista. És fer la botifarra de forma essencial i necessària contra l’engranantge capitalista mascle imperant.
És poder sagnar, parir i alletar des de l’animalitat i la integritat que tant espanta a la societat post-industrial i neolliberal. És el ser nosaltres en els nostres propis termes i alliberar el futur des del bressol i des de l’ara.
[Mater] Parla’ns de l’activisme: què representa en la teva vida professional, personal i familiar
L’activisme és allò del que encara no he aconseguit fugir, ho acabo de veure al començar a respondre a aquesta entrevista. Ho vaig començar a fer des de la il·lusió de que deixava de ser activista, perquè ja no vull viure enfrontada… I parlo, contesto a les vostres preguntes i descobreixo una vegada més que no em queda una altra opció que l’activisme, perquè simplement no sé viure sotmesa.
Foto Jesusa: Rafael Ricoy.
Traducció al català: Marta Ausona i Bieto
materobservatorimpaternitats.wordpress.com 